Afonia
L'afonia (del grec a-, "sense"; i phonos, "so") és un terme mèdic que s'utilitza per referir-se a la incapacitat de parlar.[1] L'afonia és més severa i clínicament més rellevant que la disfonia, ja que, representa la incapacitat de parlar. Els responsables del so de la veu són els plecs vocals. Els plecs vocals vibren per l'acció del pas de l'aire que ve dels pulmons i produeixen el so de la veu. El so que produeixen les cordes vocals és enviat a través de la gola, el nas i la boca, donant lloc a un so més ric enharmònics.[2] EtiologiaL'afonia pot desencadenar-se a causa de diferents factors:
ClassificacióL'afonia es pot classificar en afonia orgànica, funcional, traumàtiques, audiògenes i psicògenes. Afonia orgànicaEs produeixen a causa de lesions anatòmiques als òrgans de la fonació. Aquesta fa referència aquells pacients en els quals es presenta afonia a causa de la ruptura del nervi que controla quasi tots els músculs de la laringe. L'alteració d'aquest nervi es pot produir a conseqüència d'un tumor o una cirurgia. Per exemple, de tiroides. Altres causes orgàniques poden ser, inflamació, edemes, infeccions, malalties de l'aparell respiratori, etc.[5] Afonia funcionalTambé, coneguda amb el nom de psicogènica, es manifesta en persones amb problemes psicològics. El tractament consisteix en el suport psicològic i el consell d'una foniatra.[6][7] Per exemple, disfonia obsessiva, histèrica, fonofòbia, espàstica, etc.[5] Afonia traumàticaAquestes són provocades per factors externs o internes. Pel que fa als factors externs es podria parlar de lesions per objectes punxants, accidents de trànsit, entre altres. Referent als factors interns: Intubació orotraqueal (IOT), entre altres.[5] Afonia audiògenaFa referència a la pèrdua total de la veu a conseqüència d'alteracions i dèficits auditius.[5] Referències
Vegeu també |