Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Adi Enberg

Plantilla:Infotaula personaAdi Enberg
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1988 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióCol·legi Alemany de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaJosep Pla i Casadevall
Joan Antoni Fuster Valiente Modifica el valor a Wikidata

Adi Solveig Enberg (Barcelona, 15 de maig de 1901 - Barcelona, 5 de juny de 1989)[1] coneguda durant uns anys com La senyora Pla, fou una dona barcelonina, filla de pare noruec i mare sueca, periodista, poliglota, aventurera i espia. Durant gairebé quinze anys fou companya intermitent, i presumpta esposa, de Josep Pla Casadevall.[2]

Biografia

Nascuda a Barcelona, Adi Enberg era la petita dels fills de Halfdan Enberg, cònsol de Dinamarca, i d'Olga Whertman, amb la qual s'havia casat en segones núpcies.[1]

Nascuda al carrer de Santjoanistes, fou alumna del Col·legi Alemany, aleshores al carrer de Moià, i dominava diversos idiomes.[3] Amb només disset anys es casà amb un cosí segon. Visqueren entre Lió i París durant els cinc anys que durà llur matrimoni i després de la separació, tornà a Barcelona amb els pares. Més tard, residí sola a Londres i París, on conegué Josep Pla en els ambients bohemis que freqüentaven alguns catalans exiliats que s'havien oposat públicament a la Guerra del Marroc. Enberg i Pla es veien amb intermitència i desenvolupaven llurs carreres periodístiques per separat. El 1926, després de passar plegats el Nadal a Londres, anunciaren per carta a la família i amics que es casaven. Pla descrivia Adi Enberg com la dona ideal per posar equilibri i ordre a la seva vida: atractiva, culta, distingida i poliglota. Al seu retorn a Barcelona, tot i que mai mostraren cap document que acredités el casament, ella fou coneguda com la senyora Pla.[4] Després del suposat casament, passaren uns mesos a Ajaccio, a l'illa de Còrsega. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola, visqueren a Madrid, amb períodes de vacances a Barcelona i Palafrugell.[1]

A l'inici de la Guerra Civil s'exiliaren a Marsella on entraren en contacte amb l'empresari Josep Bertran i Musitu, exministre d'Alfons XIII, dirigent de la Lliga Regionalista i creador del Servei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE) que els proposà col·laborar en tasques d'espionatge a favor del bàndol nacional. La seva missió consistia en passejar pel port, parlar amb mariners en bars i tavernes i apuntar totes les entrades i sortides dels vaixells.[5] Ells acceptaren, i la informació que recollien era enviada pel SINFE a la base de Mallorca d'on sortien els submarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana.[6] A partir del juliol del 1937, els moviments del SINFE foren perseguits per la gendarmeria francesa; llavors Enberg fou contractada com a secretària personal de Francesc Cambó i es desplaçà amb ell a les residències de Montreux (Suïssa) i Opatija (Croàcia). Pel seu cantó, Josep Pla se n'anà a París i més tard es traslladà a Roma amb ajuda econòmica de Cambó, a canvi de col·laborar en la redacció de material de propaganda antirepublicana i diversos llibres, entre els quals destacà la Historia de la Segunda República Española. El 1938 feu un viatge a Sardenya i més tard anà a recollir Enberg a Opatija i aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar a Roma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se a Biarritz, des d'on entraren a la zona nacional per Sant Sebastià. Enberg reprengué la feina de secretària de Bertran i Musitu fins que, amb la derrota del bàndol republicà, ella i Pla tornaren a Barcelona el mateix dia de l'entrada de les tropes franquistes.[2]

La ruptura definitiva de la parella, tot i que no perderen el contacte, es produí quan Pla, incòmode i desenganyat per la nova situació, després de treballar tres mesos a La Vanguardia, decidí instal·lar-se a la recòndita cala Fornells, al litoral de Begur,[7] i al cap de poc temps inicià una relació amb Aurora Perea Mené.

El 1951 Enberg es tornà a casar amb el pintor mallorquí Joan Antoni Fuster Valiente. Fou un matrimoni civil, ja que ella encara era casada amb el seu cosí, pel ritu protestant, i no aconseguí la dispensa. L'ambient conservador i opressiu de Mallorca feu que es traslladessin definitivament a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges, on van regentar un hotel, la Residència Victòria. Després de la mort de Fuster Valiente el 1964, Enberg es traslladà a Barcelona, on freqüentà la intel·lectualitat catalana, i fou un referent de la gauche divine.[8] Morí a Barcelona el 1988.[1][9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Badosa, Cristina. Josep Pla: biografia del solitari. 2. ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4210-7. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Febrés, Xavier. Les dones de Josep Pla (El matrimoni amb Adi Enberg, pàg.43-54). Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 147. ISBN 84-297-4509-2. 
  3. ↑ Mestre i Godes, Jesús. «Adi Enberg». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 18-11-2016. [Consulta: 2 abril 2022].
  4. ↑ Febrés, Xavier. Josep Pla, biografia de l'homenot (Adi Solveig Enberg, pàg.128,129,139,141,145,158,159,163,164,165,168,169,180.191,192,231,267. Barcelona: Edicions Destino, col·lecció el Dofí, 1997, p. 282. ISBN 84-233-2883-X. 
  5. ↑ Malló, Oriol «L'Escriptor que veia passar els vaixells». El Temps, 1994, pàg. 47–54.
  6. ↑ Moret, Xavier «Una nueva biografía de Pla revela que fue un espía activo en la guerra civil» (en castellà). El País [Madrid], 25-03-1994. ISSN: 1134-6582.
  7. ↑ Febrés, Xavier. Les preguntes pendents de Josep Pla. (Pàg.187-188-189). Barcelona: La esfera de los libros,S.L., 2006, p. 267. ISBN 84-9734-411-1. 
  8. ↑ User, Super. «Adi Enberg, Josep Pla y Fuster Valiente» (en castellà-es). [Consulta: 18 setembre 2021].
  9. ↑ «Adi Enberg». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 18-11-2016. [Consulta: 19 setembre 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya