|
Acció d'Oristà
L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 als voltants d'Oristà, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.[1] AntecedentsEl pretendent carlí Carles VII impulsà la lluita a Catalunya enviant-hi el seu germà Alfons Carles de Borbó provinent del Vallespir, que va entrar a Catalunya el 30 de desembre del 1872, per a trobar-se amb Francesc Savalls al santuari de Finestres el 8 de gener del 1873. Un cop al país va destituir el general Joan Castells, comandant general de la Província de Barcelona, nomenant Jeroni Galceran com a comandant en cap de la Província de Barcelona.[2] Els carlins catalans van seguir alçant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gairebé sols contra els exèrcits d'Amadeu I de Savoia, que va abdicar el 10 de febrer de 1873, establint-se la Primera República Espanyola,[3] i el 16 de juliol Carles VII torna a Navarra,[4] va reactivar-se la revolta al País Basc i Navarra,[5] Va establir la capital a Estella-Lizarra i iniciar un nou Setge de Bilbao. A finals de febrer els carlins van endegar una campanya per conquerir Berga, però les tropes del General Joan Castells i Rosell van retirar-se,[6] i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta, que va sortir il·lesa de l'atac.[7] Finalment, Berga fou presa el 27 de març.[8] Savalls, en el darrer moment es va retirar de l'avanç quan s'assabentà que Arsenio Martínez-Campos s'acostava amb una columna des d'Olot, de manera que Jeroni Galceran anà cap a La Gleva i els infants cap a Ribes de Freser, que s'havia convertit en el quarter general dels carlins i on s'havia de reunir amb un contingent d'homes que sota el comandament del capità Ribas havien lluitat al costat de l'infant a Roma durant la Unificació italiana.[7] Rafael Tristany conqueria La Pobla de Segur i Gerri de la Sal,[9] i el 23 de març[10] el liberal Serafín Asensio Vega va dispersar els carlins que assetjaven Conanglell i Vic[10] però Francesc Savalls, sense l'amenaça liberal, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març,[9] però fracassà en l'assalt a Berga,[11] Batalla1500 soldats carlins, liderats per Alfons Carles de Borbó i Martí Miret[5] van topar a les envistes d'Oristà amb les tropes isabelines del general Álvarez i van aconseguir guanyar la batalla. Els carlins comandats pel general Vilageliu van aconseguir de capturar un canó, i 10 mules,[12] al qual es van unir tres peces més capturades en les batalles d'Alpens i Caserras,[13] constituint així la dotació artillera carlina a Catalunya.[14] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
