|
Abant (rei)
Abant (en grec antic Ἄβας) va ser el dotzè rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i net de Dànau. És l'avantpassat de Perseu i el seu llinatge. Es va casar amb Ocàlia de la que va tenir dos fills bessons, Acrísios i Pretos, i una filla, Idòmene, que es casà amb Amitàon. Va fundar Abae a Fòcida i Argos a Tessàlia i fou un anomenat conqueridor.[1] Higí explica que quan Dànau va morir, Abant va ser el primer que ho anuncià al seu pare Linceu. Linceu va mirar al seu entorn buscant alguna cosa per a obsequiar-lo, i va veure un escut que Dànau havia consagrat a Hera i que havia portat en la seva joventut. El va desclavar i el va entregar a Abant, i va establir uns jocs que se celebraven cada quatre anys, els "Jocs de l'escut d'Argos", i on els atletes guanyadors no rebien una corona sinó un escut.[2] Després de la seva mort, una revolta del poble fou sufocada només ensenyant el seu escut. Fou l'origen de la dinastia dels Abantiades d'Argos.[1] Referències
|
||||||||||||||||||||||
