|
L'any 457 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Pulvil i Augurí o Cincinat i Vibulà o, de vegades, any 297 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 457 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
Grècia
- Batalla de Tànagra. Va ser un enfrontament important entre Atenes i Esparta al principi de la Primera Guerra del Peloponnès. Els atenesos havien començat l'ampliació de la Muralla llarga. Un exèrcit espartà va vèncer l'exèrcit atenès mentre intentaven impedir-ne la construcció, però el treball en els murs va continuar i van ser acabats poc després de la batalla. Els atenesos eren dirigits per Mirònides i tenien una força de 14.000 soldats. Els espartans tenien per cap l'estrateg Nicomedes, amb un total d'11.500 soldats.[2]
- A la tardor, els atenesos, sota comandament de Mirònides, derroten als beocis i als tebans a Enòfita i obtenen el control de Beòcia i la Fòcida, excepte Tebes.[3]
- Els zeugites, pagesos que havien obtingut la ciutadania pe¡r les lleis de Soló, van poder accedir a l'arcontat, o govern de la ciutat.[2]
- Probablement aquest any, Cimó d'Atenes va ser condemnat a l'ostracisme, després de la batalla de Tanagra.[4]
República Romana
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Fine, John V. A. The Ancient Greeks: a critical history. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1983, p. 209 i 330. ISBN 9780674033115.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 105, 106
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 112
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 30
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, X, 26
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 30, 32
|
