ca 411 aC

411 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	411 aC (cdxi aC)
Islàmic	1064 aH – 1063 aH
Xinès	2286 – 2287
Hebreu	3350 – 3351
Calendaris hindús	-355 – -354 (Vikram Samvat); 2691 – 2692 (Kali Yuga)
Persa	1032 BP – 1031 BP
Armeni	-
Rúnic	-160
Ab urbe condita	343
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
	440 aC 430 aC 420 aC - 410 aC - 400 aC 390 aC 380 aC
Anys
	414 aC 413 aC 412 aC - 411 aC - 410 aC 409 aC 408 aC

El 411 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 343 'Ab urbe condita', o de la fundació de Roma.

Esdeveniments

Es representa per primera vegada Lisístrata, d'Aristòfanes a les Lenees.^[1]
Fracàs de Pisandre d'Acarnes en les negociacions que se li havien encarregat amb Alcibíades i el sàtrapa persa Tissafernes.^[2]
Les tesmofòries, comèdia d'Aristòfanes, es va representar per primera vegada probablement durant les Dionísies, festival en honor del déu Dionís que incloïa representacions dramàtiques.^[3]
S'instaura a Atenes el mandat d'Els Quatre-cents, una institució creada després de la revolució oligàrquica d'aquell any, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.^[4]
Abidos de Mísia, aliada d'Atenes, després del desastre de Sicília es va revoltar i es va declarar a favor d'Esparta sotmetent-se al general espartà Dercil·lides.^[5]
A Roma van ser elegits cònsols Gai Nauci Rútil^[6] i Marc Papiri Mugil·là.^[7]

Èupolis, poeta còmic atenenc. És una data probable, ja que l'enciclopèdia Suïdas diu que va morir a la guerra de l'Hel·lespont, al final de la guerra del Peloponès, que segurament seria la batalla de Cinossema (411 aC), o en la batalla naval de les Arginuses el 406 aC o la d'Egospòtam el 405 aC.^[8]
Frínic, estrateg atenenc, assassinat a l'àgora d'Atenes.^[9]

↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 420. ISBN 842491421X.
↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VIII, 84
↑ Eurípides. «Notícia preliminar». A: Tragèdies. Vol. VII. Hèlena. Ió. Traducció: Jaume Almirall i Sardà. Fundació Bernat Metge, p. 15-16.
↑ Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès, VIII, 97, 2
↑ Tucídides. Història de la guerra del Peloponnès, VIII, 62
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 52
↑ Broughton, T. Robert; Martha L. Patterson. Magistrates of the Roman Republic, vol. I. Cleveland: American Philological Association by the Press of Case Western Reserve University, 1968, p. 72.
↑ Suïdas, sub voce.
↑ Smith, William (ed.). «Phrynichus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 20 desembre 2023].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 411 aC