El 359 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Lenat i Capitolí Imperiós (o, més rarament, any 395 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «359 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Antiga Grècia
- Filip II de Macedònia, a la mort del rei Perdicas III, veient que l'hereu de Perdicas, Amintes IV, era només un nen, i les tribus circumdants pensaven aprofitar la debilitat del tron de Macedònia per atacar, assumeix el títol de regent. Compra la retirada dels peonis i fa la pau amb Cotis rei dels odrisis de Tràcia, aliat del pretendent Pausànies. Els atenencs donen suport a Argeu II, que havia estat rei temps abans. Després es retira d'Amfípolis, a la que declara independent. Derrota Argeu i ofereix renovar l'aliança amb Atenes, proposta que és acceptada.[2]
- Cefisòdot, orador i general atenès, va ser enviat amb un esquadró a l'Hel·lespont on els atenencs esperaven que l'aventurer d'Eubea, Caridem, virtual regent del Quersonès Traci, acompliria la seva promesa de sotmetre Tràcia a Atenes. Però Caridem va dirigir les seves armes contra el seu amic Cefisòdot, que estava assetjant Alopeconnès, una ciutat del sud-est del Quersonès on s'havien refugiat un grup de pirates. Amb forces molt igualades els dos homes van acordar una treva i encara que la ciutat d'Alopeconnès va ser entregada a Atenes, les condicions eren tan desavantatjoses que Cefisòdot va ser destituït, i portat a judici. Es va escapar a la sentència de mort per només tres vots i va haver de pagar una multa de cinc talents.[3][4]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Marc Popil·li Lenat i Gneu Manli Capitolí Imperiós.[5]
- Popil·li Lenat, suposadament va aturar uns disturbis civils amb la seva eloqüència, però Titus Livi parla d'un sobtat atac durant la nit, feta pels tiburtins. La ciutat estava atemorida, però a la matinada, tan aviat com els romans van organitzar un cos suficient, els enemics van ser rebutjats.[6]
- Capitolí Imperiós va organitzar un atac contra Tibur.[7]
Xina
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 8
- ↑ Demòstenes. Contra Aristòcrit, 15-17
- ↑ Suïdas, sub voce Κηφισόδοτος
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 15
- ↑ Titus Livi Ab Urbe Condita VII, 16, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 23
- ↑ Pines, Yuri, "Legalism in Chinese Philosophy", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2014 Edition), Edward N. Zalta (ed.), 1.1 Major Legalist Texts, http://plato.stanford.edu/archives/win2014/entries/chinese-legalism/
|