El 317 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Bàrbula i Brut (o també any 437 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «317 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
Antiga Grècia. Els diàdocs
- Olímpia, mare d'Alexandre el Gran i aliada de Polipercont, fa matar ama Filip III Arrideu, germanastre d'Alexandre i obliga la seva dona Eurídice a suïcidar-se.[2]
- Alexandre IV de Macedònia, fill d'Alexandre el Gran i de Roxana, és proclamat rei de Macedònia sota la tutela d'Olímpia, que havia induït al rei Eàcides de l'Epir a aliar-se amb Polipercont i restaurar a Alexandre.[3]
- Demetri de Falèron, orador i polític, és nomenat arcont a Atenes, ciutat que havia ocupat Cassandre, perquè era amic i seguidor de Foció, mort l'any anterior.[4]
- Antígon Monoftalm lluita contra Èumenes de Càrdia a a Pèrsia i Mèdia, amb victòries imprecises per part dels dos bàndols. Finalment Antígon el venç.[5]
Antiga Roma
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 11
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 12
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 78
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 1-2
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 20
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 21, 28
|