Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

287 aC

Infotaula nombre287 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià287 aC (cclxxxvii aC)
Islàmic936 aH – 935 aH
Xinès2410 – 2411
Hebreu3474 – 3475
Calendaris hindús-231 – -230 (Vikram Samvat)
2815 – 2816 (Kali Yuga)
Persa908 BP – 907 BP
Armeni-
Rúnic-36
Ab urbe condita467
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC
Anys
290 aC 289 aC 288 aC - 287 aC - 286 aC 285 aC 284 aC

El 287 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Marcel i Rútil (o també any 467 ab urbe condita). La denominació «287 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia

  • Setge d'Atenes per part de Demetri Poliorceta.[2]
  • S'havia format una coalició contra Demetri Poliorceta, amb Seleuc I Nicàtor, Ptolemeu I Sòter i Lisímac de Tràcia, que decideixen atacar a Europa abans que Demetri passés a l'Àsia;[3] Pirros, rei de l'Epir trenca l'acord de pau amb Demetri i s'uneix a la coalició, i a la primavera d'aquest any (o potser a finals del 288 aC) Lisímac envaeix Macedònia pel nord-est i Pirros ho fa pel sud-oest. Demetri avança contra Lisímac però hi va haver nombroses defeccions a les seves tropes i ha de recular per trobar-se amb Pirros que avança fins a Berea. Quan Demetri el vol atacar les seves tropes deserten i es posen al servei de Pirros.[4]
  • Estrató de Làmpsac es fa càrrec de la direcció del Liceu després de la mort de Teofrast.[5]

Antiga Roma

Naixements

Notes

  1. ↑ La manca de fonts (els llibres de Titus Livi d'aquest període s'han perdut) no permet saber notícies del seu any en el càrrec.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 287 aC
  1. ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. ↑ Lempière, Nicholas; Walbank, Frank. A History of Macedonia: 336-167 B.C.. Oxford University Press, 1988, p. 221. 
  3. ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, 1.10.2
  4. ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 12
  5. ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, V, 58
  6. ↑ Broughton, T. Robert. The magistrates of the Roman Republic: vol. 1, 509 B.C.-100 B.C. Nova York: American Philological Association, 1951, p. 185. 
  7. ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, XVI, 37
  8. ↑ Titus Livi. Epítom, XI
  9. ↑ Townsend, George Henry. The Manual of Dates: A Dictionary of Reference to All the Most Important Events in the History of Mankind to be Found in Authentic Records (en anglès). 5a ed.. Frederick Warne, 1877, p. 852. 
  10. ↑ «Arquimedes». GEC. [Consulta: 18 març 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya