184 aC

184 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	184 aC (clxxxiv aC)
Islàmic	830 aH – 829 aH
Xinès	2513 – 2514
Hebreu	3577 – 3578
Calendaris hindús	-128 – -127 (Vikram Samvat) 2918 – 2919 (Kali Yuga)
Persa	805 BP – 804 BP
Armeni	-
Rúnic	67
Ab urbe condita	570
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC
Anys
187 aC 186 aC 185 aC - 184 aC - 183 aC 182 aC 181 aC

El 184 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pulcre i Licí o també any 570 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «184 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Api Claudi Pulcre dirigeix una ambaixada davant de Filip V de Macedònia perquè se sospita que aquest rei prepara una nova guerra contra Roma.^[2]

• Aquest any són elegits cònsols Publi Claudi Pulcre i Luci Porci Licí.^[3]
• Claudi Pulcre és cònsol gràcies a la intervenció del cònsol sortint, el seu germà Appi Claudi Pulcre. Als comicis, Api Claudi imposa l'elecció de forma violenta.^[4]
• Els dos cònsols fan la guerra als lígurs amb èxit.^[5]
• Es funden les colònies de Pisaurum, Potentia i Picenum.^[6]
• Es construeix la Basílica Pòrcia, a petició del censor Marc Porci Cató.^[7] El projecte de Cató troba una forta oposició entre els membres del senat, especialment per part d'Escipió l'Africà i els seus partidaris.^[8]
• Quint Nevi Mató és nomenat pretor i se li dona l'illa de Sardenya. Abans de marxar el Senat li encomana d'investigar uns casos casos d'enverinament a Roma, cosa que li ocupa quatre mesos, fins que va poder anar a l'illa. Segons Quint Valeri Ànties, unes dues mil persones van ser condemnades com a resultat de les seves gestions.^[9]

• Aulus Terenci Varró, nomenat pretor, obté la Hispània Citerior com a província. Fa la guerra als celtibers i els derrota en diverses batalles.^[10] Derrota a la tribu dels suessetans, i ocupa i destrueix la ciutat de Corbio i accedeix al control del seu territori que després cedeix als vascons.^[11] Rep l'honor d'una ovació a la seva tornada a Roma l'any 182 aC, registrada als Fasti.^[10]

• Mor un gran comediògraf llatí, Plaute, a la regió d'Úmbria.^[12]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 184 aC