ca 179 aC

179 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	179 aC (clxxix aC)
Islàmic	825 aH – 824 aH
Xinès	2518 – 2519
Hebreu	3582 – 3583
Calendaris hindús	-123 – -122 (Vikram Samvat); 2923 – 2924 (Kali Yuga)
Persa	800 BP – 799 BP
Armeni	-
Rúnic	72
Ab urbe condita	575
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
	200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC
Anys
	182 aC 181 aC 180 aC - 179 aC - 178 aC 177 aC 176 aC

El 179 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Acidí i Flac o també any 575 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «179 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Farnaces I, rei del Pont, que no pot fer front a les forces combinades d'Ariarates IV de Capadòcia i Èumenes II de Pèrgam, accepta signar la pau i renuncia a totes les seves conquestes a Galàcia i Paflagònia, excepte Sinope, segons diu Polibi.^[2]

Aquest any són elegits cònsols Luci Manli Acidí Fulvià i Quint Fulvi Flac. Els dos cònsols eren germans, i Manli Acidí portava aquest nom per haver estat adoptat per la família dels Acidí. En el seu consolat fan la guerra als lígurs als que derroten completament i ocupen els seus campaments. A la tornada celebren un triomf.^[3] Aquest és l'únic cas registrat de dos germans exercint la mateixa magistratura consolar simultàniament.^[4]
Aquest any el Senat estableix i celebra uns Jocs en honor a Júpiter.^[3]
Els censors Marc Emili Lèpid i Marc Fulvi Nobílior inicien la construcció del Pons Aemilius sobre el riu Tíber. Es diu que va ser ser el primer pont de pedra del món.^[5]
Construcció de la Basílica Emília. Marc Fulvi Nobílior inicia les obres i a la seva mort (no gaire més tard) són completades pel seu company Marc Emili Lèpid. En un principi se l'anomenava Basilica Fulvia, però per les moltes restauracions i millores costejades per la gens Emília (el 78 aC, el 54 aC, el 34 aC, el 14 aC i el 22) va quedar com a preferent la denominació Basilica Aemilia.^[6]
El tribú de la plebs Luci Vil·li Annal fa aprovar la llei Villia Annalis, que regula principalment l'edat mínima per l'exercici de cada magistratura.^[7]

Luci Postumi Albí, nomenat pretor de la Hispània Ulterior el 180 aC, veu prorrogat el seu mandat un any més. Venç els vacceus i els lusitans, i quan torna a Roma el 178 aC, rep els honors d'un triomf.^[8]

Filip V de Macedònia (nascut l'any 238 aC). Tenia 59 anys i havia regnat 42 anys.^[10]

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
↑ Polibi. Història, XXVI, 6
↑ ^3,0 ^3,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 43
↑ Smith, William (ed.). «Acidinus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 29 maig 2024].
↑ Platner, Samuel Ball. «Pons Aemilius». A topographical dictionary of ancient Rome. Lacus Curtius. [Consulta: 29 maig 2024].
↑ Paribeni, Enrico (et al.). L'Arte dell'antichità classica, vol. II. Torí: UTET, 1986, p. 49. ISBN 9788877501950.
↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 167-168 [Consulta: 29 maig 2024].
↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 3
↑ Ulrich, Theobald. «Huainanzi». chinaknowledge.de. [Consulta: 29 maig 2024].
↑ Polibi. Història, XXIV, 7

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 179 aC