171 aC

171 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	171 aC (clxxi aC)
Islàmic	817 aH – 816 aH
Xinès	2526 – 2527
Hebreu	3590 – 3591
Calendaris hindús	-115 – -114 (Vikram Samvat) 2931 – 2932 (Kali Yuga)
Persa	792 BP – 791 BP
Armeni	-
Rúnic	80
Ab urbe condita	583
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC
Anys
174 aC 173 aC 172 aC - 171 aC - 170 aC 169 aC 168 aC

El 171 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Cras i Longí o també any 583 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «171 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Inici de la Tercera Guerra Macedònica: El Regne de l'Epir s'uneix al Regne de Macedònia en la seva lluita contra la República Romana. Les lligues gregues es mantenen neutrals.^[2]
• Quint Marci Filip, enviat com a ambaixador davant de Perseu de Macedònia, aconsegueix dissoldre definitivament la Lliga Beòcia.^[3]

• Aquest any són elegits cònsols Publi Licini Cras i Gai Cassi Longí.^[4]
• Licini Cras dirigeix les forces contra el rei Perseu de Macedònia. Avança cap a l'Epir i Tessàlia, però és derrotat pel rei en un combat de cavalleria en la batalla de Cal·linic.^[5]
• Cassi Longí obté com a províncies Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina. Per obtenir glòria militar intenta anar a Macedònia, on havia començat la Tercera Guerra Macedònica, i passa per Il·líria, però el Senat l'obliga a renunciar, ja que no es podia començar una guerra sense ordres estrictes, i torna a Itàlia. A la tornada, saqueja sense pietat als escordiscs i altres pobles i fa milers d'esclaus.^[6]

• La Hispània Citerior s'uneix a la província d'Hispània Ulterior durant la Primera Guerra Macedònica, però més endavant es tornen a separar (167 aC).^[7]
• A la ciutat de Carteia, al sud d'Hispània i propera a Gibraltar, s'hi estableixen quatre mil persones descendents de soldats romans i dones del país i es converteix en la colònia Latina colonia Libertinorum. Està governada per quatorviri coloniae deducendae.^[8]

• El cònsol Licini Cras envia a Luci Postumi Albí, Quint Terenci Cul·leó i Gai Aburi a demanar a Massinissa rei dels númides un contingent de cavalleria i elefants de guerra per lluitar contra Perseu de Macedònia.^[9]