El 12è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme del 30 d'abril al 15 de maig de 1959.[2] La Palma d'Orse la va endur Orfeu Negro de Marcel Camus.[3] El festival va obrir amb Les Quatre Cents Coups, dirigida per François Truffaut i va tancar amb The Diary of Anne Frank, dirigida per George Stevens.[4][5][6]
En 1959 fou establert el Marché du Film com a contrapartida empresarial del Festival de Cinema de Canes, amb l'objectiu d'ajudar a satisfer les necessitats dels professionals de la indústria cinematogràfica. Abans d'aquest any, el mercat es va celebrar de manera extraoficial als cinemes de la rue d'Antibes a Canes. Un altre desenvolupament important d'aquest any per al Festival va ser que el cinema francès va passar del Ministeri d'Indústria al Ministeri d'Afers Culturals.[7]
Jurat
Les següents persones foren nomenades com a membres del jurat de la competició de 1958:[8]
Pel·lícules
Curtmetratge
- Philippe Agostini (França)
- Antonin Brousil (Txecoslovàquia)
- Paula Talaskivi (Finlàndia)
- Jean Vivie (França) (funcionari CST)
- Véra Volmane (França) (periodista)
Pel·lícules en competició
Les següents pel·lícules competiren per la Palma d'Or:[9]
Competició de curtmetratges
Els següents curts competien per la Palma d'Or al millor curtmetratge:[9]
- A Telhetetlen mehecske de Gyula Macskássy
- Cinématographier o Préhistoire du cinema d'Emile Degelin
- Corrida interdite de Denys Colomb Daunant
- Deca sa granice de Purisa Djordjevic
- Eine Stadt feiert Geburtstag de Ferdinand Khittl
- Espana 1.800 de Jesús Fernández Santos
- Fartsfeber de Finn Carlsby
- Histoire d'un poisson rouge d'Edmond Sechan
- Hsi yu chi de Tei Yang
- La mer et les jours d'Alain Kaminker, Raymond Vogel
- La primera fundacion de Buenos Aires de Fernando Birri
- Le petit pecheur de la Mer de Chine de Serge Hanin
- Le Seigneur Julius de Khaled Abdul Wahab
- Ligeud ad luftvejen de Henning Carlsen
- Motyli zde neziji de Miro Bernat
- Neobjknovennie vstretchi by Archa Ovanessova
- New York, New York de Francis Thompson
- Paese d'America de Gian Luigi Polidoro
- Pecheurs de Sozopol de Nikolay Borovishki
- See Pakistan de W.J. Moylan
- Sinn im Sinnlosen de Bernhard Von Peithner-Lichtenfels
- Taj Mahal (curt) de Shri Mushir Ahmed
- Ten Men in a Boat de Sydney Latter
- The Fox Has Four Eyes de Jamie Uys
- The Living Stone de John Feeney
- Tussenspel bij kaarslicht de Charles Huguenot Van Der Linden
- Zmiana warty de Wlodzimierz Haupe
Premis
Premis oficials
Els premis oficials de 1959 foren per:[10][11][3]
Curtmetratges
Premis independentss
FIPRESCI[12]
Commission Supérieure Technique[13]
OCIC Award[13]
Referències
- ↑ «Posters 1959». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 25 desembre 2013.
- ↑ «1959 - Festival, mon amour (Festival, my love)» (en francès). cannes-fest.com. [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «12ème Festival International du Film - Cannes» (en francès). cinema-francais.fr. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Opening of the 1959 festival». fresques.ina.fr [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ «Shock: Cannes 1959». ina.fr [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ «Cannes Film Festival history». sfgate.com [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ «1952-1959: Celebrities, politics and the film world / "The 400 Blows"». fresques.ina.fr [Consulta: 6 juliol 2017].
- ↑ «Juries 1959». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 4 març 2016.
- ↑ 9,0 9,1 «Official Selection 1959: All the Selection». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 26 desembre 2013.
- ↑ «Awards 1959: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 25 desembre 2013.
- ↑ «1959 - Le Jury, Les Prix» (en francès). cannes-fest.com. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ «FIPRESCI Awards 1959». fipresci.org. [Consulta: 4 juliol 2017].
- ↑ 13,0 13,1 «Cannes Film Festival Awards for 1959». imdb.com. [Consulta: 4 juliol 2017].
Vegeu també
Enllaços externs
|
|---|
| Premis | | |
|---|
Premis donats
per entitats independents | |
|---|
| Per any | |
|---|
|
