ca 106 aC

106 aC
Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	106 aC (cvi aC)
Islàmic	750 aH – 749 aH
Xinès	2591 – 2592
Hebreu	3655 – 3656
Calendaris hindús	-50 – -49 (Vikram Samvat); 2996 – 2997 (Kali Yuga)
Persa	727 BP – 726 BP
Armeni	-
Rúnic	145
Ab urbe condita	648
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
	130 aC 120 aC 110 aC - 100 aC - 90 aC 80 aC 70 aC
Anys
	109 aC 108 aC 107 aC - 106 aC - 105 aC 104 aC 103 aC

El 106 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Serrà i Cepió o també any 648 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «106 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Mitridates II de Pàrtia, governant de l'Imperi Persa, rep una ambaixada de la Xina i estableix contactes regulars amb aquest país.^[2]

Gai Atili Serrà i Quint Servili Cepió són elegits cònsols.
Ciceró defineix Atili Serrà com un stultissimus homo, però així i tot és escollit cònsol amb preferència sobre Quint Lutaci Catul.^[3]
Servili Cepió rep el govern de la província de la Gàl·lia Narbonense, que havien envaït cimbres, amb la col·laboració dels tectòsages de Tolosa. Cepió saqueja la ciutat més per enriquir-se que per necessitats militars, i aconsegueix un immens botí ^[a]però després els cimbres destrueixen el seu exèrcit, i s'interpreta la derrota com un càstig diví. El fet dona lloc al proverbi Aurum Tolosanum habet.^[5]

Luci Corneli Sul·la captura Jugurta i posa fi a la guerra de Jugurta.^[6]
Gauda, germanastre de Jugurta, rep el regne de Numídia però sense la part occidental, unida al regne de Mauritània, de mans de Gai Mari.^[7]

3 de juny - Ciceró, polític i escriptor romà (mor el 43 aC).^[8]
29 de setembre - Gneu Pompeu Magne, estadista i general romà (mor el 48 aC).^[9]

↑ Estrabó narra que el tresor, que els romans van robar d'un temple de Tolosa (l'or de Tolosa), havia sigut anteriorment robat pels gals del temple de Delfos durant la invasió celta dels Balcans de l'any 279 aC.^[4]

↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-150. ISBN 9780931464508.
↑ Allsen, Thomas T. Culture and conquest in Mongol Eurasia. Cambridge: Cambridge University Press, 2010, p. 8. ISBN 9780521803359.
↑ Ciceró. Pro Rabirio perduellionis reo 7
↑ Estrabó, Geografia VI, 13
↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXII, 3
↑ Apià. Història de Roma, VIII, 2-3
↑ Sal·lusti. La guerra de Jugurta, 65
↑ Smith, William (ed.). «Cicero». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 10 setembre 2024].
↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pompeu, XIV
↑ 續資治通鑑長編 : 附拾補 / Xu Zi zhi tong jian chang bian: fu Shi bu vol. 5. Shanghai: Shanghai gu ji chu ban she : Xin hua shu dian Shanghai fa xing suo fa xing, 1986, p. 23.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 106 aC