Șchei

Șchei (en búlgar: шкеи, shkei) era un antic exònim romanès que feia referència als grups de búlgars, especialment a Transsilvània i al nord de Valàquia. Com a nom, s’ha conservat en els noms de ciutats colonitzades al segle xiv per búlgars, en topònims (Dealu Schiaului a prop de Rășinari), hidrònims (riu Schiau, afluent del riu Argeş), cognoms (Schiau, Șchiau).^[1]

Es creu que la paraula deriva del llatí sclavis, una designació popular per als eslaus del sud (búlgars i serbis en particular) que també es va utilitzar en albanès (en la forma shqa i diverses variants dialectals ^[2]) fins al segle xx.^[3]

Entre les ciutats o barris que porten aquest rastre d'assentament búlgar, hi ha:^[1]

• Șcheii Brașovului a Brașov (hongarès: Bolgárszeg, alemany: Belgerei, nom tradicional romanès: Bulgărimea)
• Cergău Mic al comtat d'Alba (romanès: Cergău Șcheiesc, hongarès: Bolgárcserged)

Altres llocs de Transsilvània que solien estar habitats per diverses onades de búlgars eren Cergău Mare, Bungard, Vințu de Jos, Deva, Rusciori i Râșnov.^[4]

• Șchei, un barri i antic assentament independent a Câmpulung establert pels búlgars Bogomil.^[5]
• Poble de Schiau a la comuna de Bascov, comtat d'Argeș
• Schiau (Urlați) i Schiau (Valea Călugărească) al comtat de Prahova
• Comuna Șcheia, al comtat de Suceava
• Comuna Șcheia, al comtat de Iași
• Poble de Șcheia a la comuna Alexandru Ioan Cuza, comtat de Iași

• Ion Mușlea, Șcheii de la Cergău și folclorul lor, Cluj 1928.
• Милетич, Любомир. «В Чергед». A: Изследвания за българите в Седмиградско и Банат (en búlgar). София: Наука и изкуство, 1987, p. 71. 
• Балкански, Т. Трансилванските (седмиградските) българи. Етнос. Език. Етнонимия. Ономастика. Просопографии (en búlgar). Велико Търново: ИК "Знак '94", 1996.